El professor de didàctica a la Universitat de Màlaga Manuel Fernández Navas (conegut com a @nolo14 a la xarxa social X) va ser el convidat a les 2es Jornades FEDAC de transformació educativa, que van tenir lloc el matí del dissabte 7 de febrer de 2026 a l'escola FEDAC Amílcar, a Barcelona. Educadors i assistents vam poder escoltar la seva xerrada "Educació democràtica i cultura escolar: un oxímoron?" i reflexionar plegats sobre la contribució de l'escola en la creació d'una veritable societat democràctica.

Asseguts en cercle, en un fòrum obert, el professor Manuel Fernández Navas (Nolo Fernández) va reivindicar l'educació com a acte polític, tal com ho va fer el curs anterior l'investigador i pedagog francès Philippe Meirieu en les 1es Jornades FEDAC de transformació educativa. Nolo Fernández va assegurar que "els docents no tenen excusa per no educar en democràcia, perquè educar té a veure amb posicionar-se amb els valors democràtics".

En un context sociopolític en què sorgeixen els populismes o posicionaments polítics extrems, hi ha docents que opten per l'autocensura i no tractar a l'aula temes controvertits. Segons Nolo Fernández, aquesta postura és còmoda pels educadors, però completament errònia: "De vegades hi ha una autocensura en els docents i no tracten a l'aula assumptes controvertits. Quan això passa, es produeix una dretanització, perquè el fet de no posicionar-nos en temes vigents que són polèmics acostuma a afavorir els perdonavides de la classe".

Escoles obertes al diàleg i a la construcció del coneixement

Per no caure en el risc d'adoctrinament a través del posicionament, Nolo Fernández va destacar el paper clau del concepte de la "neutralitat procedimental", de Stenhouse. Això suposa estar oberts al diàleg i oferir als estudiants procediments perquè puguin analitzar un tema, dialogar i construir coneixement. "Quan la cultura escolar es limita a la mera transmissió d'informació –encara que sigui sobre els drets humans–, es produeix l'adoctrinament", va explicar el professor de la Universitat de Màlaga.

Per això, va posar en relleu la importància de com els educadors treballen amb l'alumnat: "Hi ha molts alumnes que viuen en la cultura de l'autoritat del professor. Els docents han de ser exemple de coherència entre el que diuen i fan a les aules".

Nolo Fernández va refermar que l'adoctrinament a les aules sovint té lloc de manera subtil, quan els educadors es limiten a la transmissió d'informació com a veritat universal i tancada. "Quan presentem als estudiants que alguna cosa és 'així', estem adoctrinant, perquè estem legitimant determinades formes de veure el món com a úniques", va afegir.

'Quan l'acadèmia entra per la porta, l'educació surt per la finestra'

Per fer-hi front, el professor de didàctica a la Universitat de Màlaga va manifestar que les escoles haurien de ser espais d'investigació, de reflexió crítica, de debat i d'experiència democràtica, allunyats del silenci i de la falsa neutralitat. "Cal canviar el sentit del que significa 'fer classe', i hem de deixar de posar l'alumnat en situacions academicistes i explicar-ho a les famílies amb arguments potents. El batxillerat, per exemple, ha perdut tot el seu sentit perquè s'ha convertit en una mera preparació de la selectivitat", va exposar. I va afegir taxativament: "Quan l'acadèmia entra per la porta, l'educació surt per la finestra".

En els darrers anys s'han atribuït a l'escola noves funcions, a les quals ha de donar resposta sense els recursos necessaris, fet que ocasiona malestar en el professorat. Davant aquesta situació, què poden fer educadors i centres educatius? Com va explicar Nolo Fernández, aquest fet provoca que molts educadors es manifestin socialment molt d'esquerres però molt de dretes pel que fa a la docència, i que els claustres siguin sovint un camp de batalla entre docents: "És més fàcil fer classe als alumnes millors, però això va en contra de la inclusió i de l'alliberament de la persona".

En aquest sentit, el professor a la Universitat de Màlaga advoca per recuperar l'associacionisme de la comunitat docent com a col·lectiu i reclamar el valor polític de l'educació: "Milita per canviar les teves classes, milita en el teu claustre, milita amb les famílies. Cal recuperar l'esperit del Moviment de Renovació Pedagògica. Aquells mestres assumien primer com a responsabilitat pròpia treballar per l'emancipació de l'alumnat i, després, exigien també a l'administració".

Al mateix temps, manifesta la necessitat de canviar la cultura escolar dels centres i recuperar la utopia de l'autogestió, que els espais siguin de tots, que l'alumnat pugui prendre decisions rellevants a l'escola i experimentar-hi la vida democràtica: decidir l'ús dels espais, les normes, la gestió del centre, etc. "Els estudiants han de viure la democràcia, no els hi podem explicar", va concloure Nolo Fernández en les 2es Jornades FEDAC de transformació educativa.