La TUtopia proposa un creixement de la identitat de la persona vinculada a un continu de maduresa, que denominem les 4R, i que també estan molt relaciones amb el desenvolupament de les softskills dels infants a l’escola.
Les 4R volen despertar la consciència de la persona al voltant de quatre habilitats molt importants per al seu desenvolupament personal: la capacitat de crear vincles i viure’ls des de la interdependència (re-ligare), la capacitat d’interpretar i desenvolupar un pensament crític i hermenèutic (re-legere), la capacitat de prendre decisions conscients (re-eligere) i la capacitat de trobar un sentit transcendent a allò que fem (re-incantare).
Fixem-nos que aquest continu de creixement de la identitat ens porta a centrar-nos en la importància de les softskills a l’escola.
Les softskills i les 4R tenen alguna cosa a veure? Llistat de preguntes motivadores…
Per poder generar uns bons vincles amb els altres, no ens cal empatia, col·laboració i comunicació?
Per poder desenvolupar una bona anàlisi i interpretació del que ens passa, no hem de desenvolupar un bon pensament crític i tenir habilitats d’aprendre a aprendre que ens facin créixer en saviesa?
Per poder desenvolupar una bona presa de decisions, no necessitem mentalitat d’abundància, autoregular les nostres emocions i comportaments i buscar les alternatives que ens facin estar en el benestar personal i social?
I per poder trobar el sentit, no ens cal escoltar el silenci del nostre interior, créixer a través dels savis de les tradicions i orientar la nostra vida a deixar un llegat?
Les softskills i l’escola tradicional, conflicte d’interessos
Totes les capacitats de les quals parlem són softskills o també dites “habilitats toves”. Posar-les en pràctica a l’aula de manera conscient ens obliga a replantejar les maneres tradicionals d’ensenyar a l’escola.
Els sistemes estan alineats per generar els resultats que generen. Així, l’escola tradicional està alineada perquè els alumnes memoritzin a través de la repetició mecànica, de manera aïllada, i puguin demostrar el que han pogut retenir en un examen. Aquestes pràctiques no poden desenvolupar un perfil de persona 4R, perquè atempten contra els principis bàsics de les 4R (la col·laboració, l’anàlisi i la construcció d’un pensament propi, la presa de decisions en base a uns principis i el sentit rere cada cosa que fem).
L’escola tradicional porta els alumnes a un sistema competitiu (es comparen), que no vol dir competent, i d’acompliment (enganyar). I, per tant, es carrega l’educació del caràcter de la persona, perquè la determinen a prioritzar la supervivència a l’escola per davant de l’aprenentatge profund i ple.
Les pràctiques individuals basades en la repetició, la memòria, la prova escrita i la classificació numèrica individual són obstacles per al desenvolupament de la creativitat, el pensament crític i la creació de la comunitat amb un propòsit compartit. Evidentment, la memòria és bàsica per l’aprenentatge i la pràctica repetitiva, en segons quins mecanismes, també, però no es poden convertir en l’únic objectiu.
La memorització, com diu Bloom, representa el primer nivell de desenvolupament de l’aprenentatge d’una persona, i no la podem confondre amb pràctiques com l’evocació de coneixement de manera interrelacionada. L’escola ha de desenvolupar conscientment (metacognició) totes aquelles habilitats que l’infant necessitarà a la vida.
A vegades, quan parlem amb persones que donen molt de valor al sistema tradicional en el qual han estat educades i que repliquen a la seva aula, ens diuen que ho fan així perquè “és important que l’alumne aprengui a enfrontar-se a un examen” o “a gestionar els deures” o “a estar en silenci a l’aula treballant individualment”.
Ara bé, davant d’aquestes afirmacions, sorgeixen alguns interrogants: la vida laboral i la vida familiar incorporen aquestes pràctiques reproductives de manera recurrent? La presa de decisions, el treball en equip no són habilitats que l’alumne haurà de demostrar en la vida personal i professional? La capacitat d’empatia no l’ajudarà a entendre les necessitats dels altres? La mentalitat de creixement no l’ajudarà a buscar alternatives creatives a problemes que pugui viure? Entendre quina és la seva missió en aquest món no li donarà un propòsit noble sobre el qual construir la seva vida?
Educadors competents globalment
Aleshores, si tot això és tan important, com ens preparem els educadors per posar l’alumne i les seves softskills en el centre de la nostra acció educativa? És a dir, quins llibres hem llegit com a mestres sobre l’aprenentatge de la presa de decisions? A quins congressos hem anat per aprofundir en com acompanyar en la creativitat? Quina incidència tenen les softskills en allò que fem a l’escola? Les programem i els donem la mateixa importància que a les competències del currículum i els sabers? Quin feedback rep l’alumne sobre el seu pensament crític, sobre la seva capacitat d’empatia o sobre la seva mentalitat de creixement? Realment tenim la voluntat de preparar-los per al futur?
La TUtopia persegueix la voluntat d’acompanyar cada l’alumne a trobar la seva autenticitat i llibertat a l’escola. Això requereix professionalitat, competència pedagògica, consideració honesta de la diversitat d’opcions i coratge per introduir les millores que mereixen els nostres alumnes. Els educadors que aprofundeixin en com acompanyar l’alumne a desenvolupar la seva qualitat personal i ho facin –tenim com a punt de partida les 12 softskills de la nostra proposta educativa– són els que transformaran l’escola i l’entorn.
Per això, a les escoles FEDAC tenim un model de sofskills basats en la victòria privada, la victòria pública, l’aprendre a aprendre i l’espiritualitat.
I per fer aquest camí, en aquest temps de llum que hem iniciat aquesta setmana a l’escola, quines llums pedagògiques tenim? Aquí us en deixem un exemple!
