Per Nadal celebrem la llum. En el solstici d’hivern podem veure com la natura busca l’equilibri entre la llum i la foscor. A partir d’aleshores, comença l’hivern i, a poc a poc, els dies es van fent més llargs. 

L’equilibri és un bon concepte en aquests dies de llum, que no només ens han de fer reflexionar sobre la importància de la família, sinó que també són una invitació a viure la germanor universal que hi ha amb totes les persones que habiten aquest món. 

Així, podem recordar aquí les paraules del vell Simeó davant del Jesús infant: “Ell serà una llum que il·luminarà totes les nacions”. 

Totes les nacions, tots els pobles —rics i pobres, justos i publicans, estrangers i autòctons, opressors i oprimits—, tots, són cridats al pessebre, a veure la vida en un nen petit en qui està condensada tota la humanitat. En cada nen hi és tota la humanitat. En cada nena que neix resideix la llum interior que li permet ser lliure. I nosaltres, un dia, també vam ser nens. Aquest temps ens ho recorda.  

El relat de Nadal ens crida a l’equilibri des d’abans de la seva existència. La vinguda del Messies en la tradició de saviesa cristiana té un sentit molt especial, com recullen les paraules d’Isaïes a l’Antic Testament quan parla justament de la vinguda Messies: 

Construiran cases i les habitaran.
Plantaran vinyes i en menjaran els fruits. 
No edificaran perquè un altre hi habiti.
Ni plantaran perquè un altre hi mengi.
No infantaran per veure morir els seus fills.
El llop i l’anyell pasturaran junts. 
El lleó menjarà palla com el bou.
I les serps s’alimentaran de pols. 
Ningú no farà mai destrosses.
En tota la meva muntanya santa.

L’equilibri econòmic, la lluita per la justícia, per un repartiment de la riquesa material i immaterial, la superació del dualisme opressor-oprimit, que avui es viu plenament en el Nadal de consum i capitalista que impera a les nostres ments i ens colonitza els hàbits i els dies, són les grans temàtiques d’aquest temps de llum. 

Per això, a les escoles en aquest temps de llum de manera especial —però també durant tot el curs— fem hàbit la pràctica TUtòpica de “realitzar accions de bondat, bellesa i justícia”: des de col·laboracions per La Marató amb concerts de Nadal i fires solidàries, passant per recollides d’aliments, pessebres vivents solidaris, xocolatades amb un fi social, cantades i visites a casals d’avis, col·laboracions amb CRAEs, projectes d’Aprenentatge-Servei (ApS), fins arribar als sopars itinerants per compartir unes hores i el sopar amb persones sense sostre de Barcelona. 

El més important d’aquestes experiències és el gran principi del que vol dir ser cristià: la trobada amb l’altre per descobrir que la llum de l’altre i la nostra és comuna, sigui qui sigui l’altre, vingui d’on vingui i faci el que faci. És en el proïsme on trobem la llum de Jesús i de totes les persones que han il·luminat el món. 

Així, doncs, que aquest Nadal il·lumini ben fort, perquè sempre seràs l’altre per algú.