A l’hivern la natura sembla alentir-se, les plantes es retiren i molts éssers vius entren en un estat de repòs. També l’ésser humà, gran contemplador dels processos de la natura i dels principis naturals, necessita un temps d’aturar-se per pensar, per analitzar, per desaprendre per aprendre de nou, per viure més autènticament l’existència.
Així, l’hivern esdevé un desert d’introspecció, que ha d’esclatar en la gran celebració de la vida. Aquest temps de silenci interior i meditació es troba en les diverses tradicions de saviesa, que ja van tenir la intuïció que l’ésser humà en la seva rutina havia d’aturar-se a pensar com viu la seva vida.
L’equinocci de primavera és la culminació d’aquest temps en algunes cultures. Si al desembre celebràvem la llum, ara celebrem el triomf de la vida i l’autenticitat per damunt la mort de la rutina que separa l’ésser humà de la seva pròpia humanitat, orientada a la bondat, a la bellesa i a la justícia.
Temps de desert i celebració de la vida a les diferents tradicions
NOWRUZ (Bahaisme)
El Nowruz és un dels nou dies sagrats pels seguidors del bahaisme, i té lloc després de dinou dies de dejuni. En aquesta festa els perses celebren l’Any Nou i coincideix amb l’equinocci de primavera com a símbol de millora continuada.
PÉSSAH (Judaisme)
La Pasqua jueva o Péssah s’inicia el dia 15 de mes de Nissan (aquest any el 28 de març). Commemora que el poble hebreu va ser alliberat d’Egipte. És una festa de renovació i transformació, i dura vuit dies. Durant aquests dies se celebra un sopar en què hi ha present un pa sense llevat (matsà) per recordar que durant la sortida d’Egipte no hi va haver temps de fermentar el pa.
RAMADÀ (Islam)
Els musulmans viuen el Ramadà com un mes de dejú, oració, reflexió i comunitat. Celebren la primera revelació del profeta Muhàmmad. Es un mes per entrar en un mateix i fer una valoració de la nostra vida, purificant aquelles coses que no han estat orientades al cultiu del bé i la justícia.
HOLI (Hinduisme)
Els hinduistes celebren el festival dels colors o de la primavera per commemorar l’amor, la diversió i la solidaritat. Durant la nit prèvia s’encenen fogueres per simbolitzar l’enfrontament entre el bé i el mal i la victòria de l’amor. A la festa Holi es llança pols de colors i aigua pigmentada per simbolitzar els colors alegres de les flors que sortiran a la primavera.
QUARESMA I PASQUA (Cristianisme)
La Quaresma és un temps de reflexió, dejuni i bones accions. Culmina en la Setmana Santa i la Pasqua, quan rememorem la Passió i la Resurrecció de Jesús, que ens recorda que qualsevol canvi i qualsevol lluita comporta coratge, entrega i llegat. Així, aprenem de Jesús que lliurar-se a la missió personal i comunitària ens permet ser vida nova.
En la diversitat de rituals, hi ha quelcom que ens uneix
Tots aquests temps i rituals, marcats per les cultures, ens fan veure que les tradicions de saviesa confien en la bondat de l’ésser humà i en la seva capacitat per ser més compassius cada dia. Totes ens criden en aquests dies a valorar la nostra vida i a pensar i repensar el nostre propòsit. És per això que celebrem el desert. Des de l’àrea de TUtopia de les escoles FEDAC, volem copsar tota la vida que hi ha en nosaltres i com podem fer amb ella un món més just. Perquè som en el món per algun motiu, no ho creus?
