Amb quina pedagogia afrontem els grans reptes de l’escola TUtòpica?
Les escoles hem d’assolir una consciència compartida d’unitat de moviment educatiu i social cap a un model de persona i societat. L’educació ha de ser un procés alliberador i de renovació vital de la persona i de la seva condició social. No sols de qui és oprimit des del punt de vista socioeconòmic, molt evident i públic, també de qui ho és socioculturalment amb estàndards d’imatge i prestigi imposat per l’statu quo, que perpetua arquetips alineadors de la condició humana.
La pedagogia TUtòpica considera la persona humana com a ésser pensant i crític, que reflexiona sobre la realitat que viu, que s’identifica amb la seva tribu i també amb la diversitat de formes culturals amb què es relaciona, fent evolucionar models i costums culturals, de manera que esdevé creador de la consciència humana a nivell planetari.
La pedagogia TUtòpica empodera la comunitat i la persona a desenvolupar coneixements propis, l’esperit crític i la comprensió profunda de la realitat. Això exigeix canvis per donar més importància a l’educació dialògica o conversacional que a l’acadèmica, fet que comporta un gran esforç de reorganització del sistema educatiu.
El mètode TUtòpic està fonamentat en la pedagogia de l’alliberament de Paulo Freire. Amb aquest mètode, la persona aprèn i creix, desenvolupant la seva competència global per tenir cura de la humanitat i del món. Però, a més, ho fa preservant, des de ben petita, el domini de la seva pròpia vida, la seva curiositat innata i la seva creativitat, per analitzar, en una reflexió continuada amb la seva comunitat, la realitat que els habita.
Educar per fer cada topos més bell, just i bo
En aquest discerniment quotidià que és l’escola i el model educatiu de la pedagogia TUtòpica, les persones busquen les causes que han determinat les circumstàncies del moment sociocultural i l’entorn natural que viuen, i detecten els problemes o les oportunitats, les sinergies i forces que fan possible desenvolupar llenguatges propis, trencar cadenes que impedeixen el lliure albir i la plena realització com a persones compromeses. Això és possible quan la pedagogia assoleix el propòsit que cada persona prengui consciència d’allò que cal millorar perquè el seu topos (lloc) sigui més bell, bo i just, i, sent-ne conscient, el pugui estendre en el marc de la seva glocalitat.
La pedagogia TUtòpica ha de generar, abans que res, una actitud de servei i de participació, d’emancipació i de no acceptació de les injustícies; una manera d’entendre la vida, un estil de vida que defuig els dogmes i l’adoctrinament per acostar-se a les perifèries. És veritat que cada persona és hereva de la seva tradició de saviesa, la qual ha de conèixer i li ha de permetre identificar-se amb els seus iguals, però també ha de tenir el dret de posar en dubte els paradigmes que la sostenen i ser creatiu en propostes de millora, de diàleg o de canvi. Tot plegat per sentir que la seva vida li pertany.
Una pedagogia TUtòpica és hereva de la idea de Freire quan afirma que l’alliberament requereix replantejar paradigmes i costums, que tant l’educador com l’alumne visquin un pensament autèntic. La força educativa més transcendent és l’exemple i el testimoni de l’educador i l’educadora a l’aula, al pati, a la recepció, al menjador, a la secretaria… L’alliberament és un repte doble. Per un costat, consisteix a descolonitzar (de paradigmes i idees preconcebudes) les ments de les persones que ja constitueixen el sistema educatiu; i, per un altre, desenvolupar projectes educatius autèntics (que tinguin en compte la realitat del propi topos) que preservin la integritat de la persona, el desvetllament del seu lliure albir i la construcció pròpia d’arguments per un esperit crític i constructiu vers un horitzó obert, bo, bell i just.
Fragment extret i adaptat de:
Castillo, Verónica, i Jou, Modest. Les pedagogies TUtòpiques. A: Castillo, V., i Jou, M. TUtopia. Madrid: Ediciones Khaf, 2024, p. 270-274. ISBN 978-84-15995-67-8.
