Un nou curs es posa a les nostres mans, com un colom missatger. Després de dos anys complexos que ens han exigit el millor de nosaltres, fins i tot un sobreesforç insospitat, sembla que el colom ens porta pau i tranquil·litat. M’atreveixo a dir que necessitem, més que mai, pau i tranquil·litat per poder tenir cura de l’ideal d’escola que estem sembrant. 

Re_inspirar l’educació i co_inspirar una nova societat

És veritat que hem de celebrar, i recordar, que hem superat el repte pandèmic amb una valoració educativa molt positiva. Les dificultats sanitàries i pedagògiques van ser extraordinàries, els reptes majúsculs; però hem demostrat que estàvem preparats, tant pel que fa a les exigències digitals per superar els distanciaments amb els alumnes, com a nivell professional. La sensibilitat demostrada amb les necessitats dels alumnes i de les famílies ha estat el millor testimoni dels valors que ens reuneixen al voltant del projecte #avuixdemà. Moltes escoles, i molt en concret les escoles FEDAC, vam fer des del primer minut un gran servei als alumnes, estant al seu costat, fossin quines fossin les seves circumstàncies, també al costat de les famílies, i també fent un gran servei al país. Aquest protagonisme de l’escola s’ha de reforçar i empoderar. Una de les herències que ens ha de deixar aquesta etapa és que l’escola ha de fer sentir la seva veu com a agent social clau per a la construcció d’una societat més justa i social.

Aquest nou curs ha de ser l’inici d’una nova etapa, un temps en què el paper de l’escola esdevé actor principal actiu i militant en el debat social per reconfigurar els principis que regeixen la nostra societat. La covid ens ha donat un avís prou dramàtic, el canvi climàtic cada dia es fa més evident i la crisi de la democràcia requereix la nostra atenció immediata. Hem de re_inspirar l’educació i co_inspirar una nova societat (us recomano la lectura Darnos aire. Repensando la educación desde los laboratorios ciudadanos), i ho podem fer perquè tenim un projecte inspirador, amb reptes que ens han de conduir a una nova humanitat: TUtòpica, amb lideratges interiors, orientada al bé comú, transformadora, i oberta a la participació i la creació.

Una escola que batega

A l’aula arriben les generacions del canvi. Res tornarà a ser com ho vam viure nosaltres; això no és nostalgia, és la vida que avança. No serà com cap gurú ens avisa; el destí és capritxós, divertit a vegades, i ple de dificultats, un repte apassionant. Les noves generacions no esperen, construeixen aquest futur en aquest present continu. L’escola encadena l’experiència de cada nou dia conjugant experiències que fan vida. La de cada alumne. La teva. En aquest present continu, cada dia és un principi per assolir el final que desitgem. El passat pot ser un aprenentatge o una llosa, però a l’escola el que importa és cada present amb una mirada al futur d’aquestes noves generacions.

L’escola ha de ser un camí d’emancipació, un espai obert al creixement, a la descoberta del talent i a la llibertat de viure un temps lliure per madurar. Un temps que els nostres alumnes gaudeixen com un do que els regala la tribu. Un temps per llegir, escriure, enraonar, pintar, cantar, crear… L’escola és aquell cim que fa créixer els qui el pugen, un espai en el qual cadascú pot ser qualsevol altre, i és diferent de qualsevol altre, un espai on pot imaginar la possibilitat de ser qualsevol cosa, i pot alimentar la voluntat i la determinació per crear aquest somni. Cadascun d’aquests somnis individuals, però arrelats en el col·lectiu, són els que esdeven el gra de sorra que fan la platja on es diverteix el mar infinit. Aquesta és la transcendència de la nostra vocació.

Segur que cada somni fa bategar els cors de la teva aula, i cada aula fa bategar la teva escola, i cada escola fa bategar FEDAC, perquè és així com FEM BATEGAR el món.

Bon curs. De principi a final.

Modest Jou
Director general