A les escoles FEDAC ens agrada celebrar la vida cada any. Per fer-ho possible recorrem durant el curs, tots junts, quatre moments o temps diferents, cadascú amb les seves propostes d’aprofundiment, amb el seu simbolisme i significat propis. Els vols conèixer?
A les escoles FEDAC, cada curs esdevé un viatge. Un itinerari discret —gairebé una coreografia al calendari— que ens convida a ser observadors d’una llum que es transforma i, alhora, ens transforma. Per seguir aquest fil daurat, recorrem quatre moments simbòlics que marquen el ritme del curs. Nosaltres els anomenem Temps de creació, de llum, de desert i de collita. Enguany, el Sol ha estat el nostre fil conductor, com un antic narrador que recorda que tota vida comença amb un esclat de claror càlida.
En tornar de l’estiu, el primer temps, Temps de creació, ens demana d’aturar-nos i reconèixer-nos de nou: qui som, què aportem, quins camins volem obrir com a grup. És un temps per teixir xarxes, descobrir talents i fundar un nosaltres que no anul·la ningú. Sant Francesc d’Assís, amb la seva senzillesa, semblava recordar-nos-ho: "Comença fent el necessari, després el possible, i de sobte estaràs fent l’impossible".
El segon temps, el Temps de llum, que coincideix amb les setmanes prèvies a Nadal, comença just ara. En totes les Tradicions de Saviesa, l’hivern i el seu solstici simbolitzen el despertar: quan la nit sembla més present i més profunda, és quan la claror prepara el seu retorn.
Aquest període fa de l’aula un petit observatori interior i comunitari. Durant cadascuna de les quatre setmanes avancem un pas; us les expliquem:
1. Una llum neix dins teu
La primera passa ens recorda que la llum no només arriba de fora; també germina a dins. Pot ser tímida, però hi és: bondat, pau, tendresa, capacitat de donar i rebre amor. El símbol, el Sol.
2. Soc espurna d’estima
Quan aquesta llum interior es reconeix, demana ser compartida. Un gest, una paraula, un detall, i ja hem encès una foguera petita, que escalfa algú altre. Treballem l’empatia i la cura: espurnes que s’encomanen com les bones notícies.
3. Ets estrella, som constel·lació
Cap estrella no s’explica sola. Només en grup es dibuixen figures, històries i rutes. Aquesta setmana celebrem la comunitat: la interdependència, el suport mutu, la riquesa de les diferències. Les constel·lacions com a símbol ens recorden que la llum compartida fa visibles nous horitzons de possibilitats.
4. La llum que ens uneix
El camí culmina en una celebració on, com fan els vitralls, cadascú aporta el seu propi color. La saviesa universal coincideix en aquest punt: tothom busca la llum de la pau, veritat, bondat i la justícia. El poeta Rumi ho resumia amb una claredat gairebé solar: "Les llums són diferents, però la Llum és la mateixa".
Quan acabi el Temps de Llum, vindran el Temps de desert —setmanes de silenci i introspecció abans de la primavera— i, més endavant, el Temps de collita, on fem balanç, agraïm i celebrem el camí recorregut. Són etapes que recorden que la vida és un cercle, no una línia recta.
I així és com avancem amb sentit: amb una llum que s’encén a dins, passa a l’altre, es transforma en constel·lació i, finalment, esdevé motiu de celebració compartida. Una llum que no imposa, sinó que acompanya; que no encega, sinó que orienta; que no crema, sinó que fa possible l’escalfor. I potser això és, en el fons, l’Advent, el nostre Temps de llum: l’art d’aprendre a veure en la foscor, sabent que la llum —tant la de dins com la de fora— ja està de camí.
Laura Burgos
Directora de l'àrea de recerca i sentit (RiS) de l'escola FEDAC Sant Narcís (Girona)
