La pregunta és la palanca del pensament crític i de la transformació. La pregunta ens permet imaginar altres mons possibles i ens obre la porta a explorar camins no recorreguts abans. La TUtopia s’enfoca des de la pregunta a la recerca dels sentit i del diàleg i, per fer-ho, proposa quatre vies que ofereixen experiències de sentit a l’alumnat per educar el seu caràcter, la seva voluntat independent i la seva contribució única en el món.

Però quines són les grans preguntes que ens hauríem de fer des de les quatre vies de la TUtopia per fer de l’escola un espai que eduqui el caràcter de l’alumne des de la llibertat?

Amb els directors de recerca i sentit (RiS) de les 25 escoles FEDAC vam arribar a les conclusions que us presentem a continuació durant la trobada del passat 26 de maig.

La via estètica

La finalitat de la via estètica és l’autenticitat. Com a escoles de matèries parcelades, hauríem d’aturar-nos a parlar de:

1. Quina pedagogia utilitzem a l’aula per despertar la curiositat i el pensament crític?
2. Com podem ser persones inspiradores per alimentar la curiositat?
3. Quina metodologia utilitzem? Fem pràctiques amb sentit?
4. Es desperta el talent de l’alumne i es potencia?
5. Com puc trobar jo la meva autenticitat?
6. A l'escola generem prou espais per alimentar la curiositat? Provoquem que els alumnes es facin preguntes? 
7. A l'escola potenciem de manera suficient el fet que l'alumne pugui experimentar diferents llenguatges? 
8. El temps dins l’escola és flexible? Treballem més per àmbits o per matèries?

La via ètica

La finalitat de la via ètica és la convivència i la construcció de la pau. Com a escola de disciplines autoritàries, on el rol del mestre pot ser opressor i impositiu, hauríem de plantejar-nos:

1. Els alumnes coneixen les necessitats de l’escola i del barri?
2. Els alumnes poden estar en contacte amb persones referents de l’entorn escolar o familiar? 
3. Tractem amb persones del barri, el poble o la ciutat? I amb persones sàvies inspiradores de diferents tradicions de saviesa i ideologia política?
4. Com gestionem la convivència escolar? Com un problema o una oportunitat per acompanyar l’alumnat?
5. Generem espais a l’escola de participació real? Quin pes real hi té la veu de l’alumnat?
6. El claustre té consciència que LíderEnMi (LEM) o l’Emmaús… és integrar la provenció en el currículum i és el nostre valor afegit?
7. Es té una mirada restaurativa de la convivència?
8. L’alumnat pren consciència de les conseqüències dels seus actes, en el vincle amb els altres, amb el topos, amb un mateix, etc.?
9. Promovem prou espais per fer sentir la veu dels alumnes, també la de les minories?
10. Tenim espais per a la regulació i el feedback de l’alumnat? 
11. Prioritzem el bé de la persona per damunt de les qualificacions? 

Idea: introduir l’assaig-error com a metodologia per potenciar la via.

La via ecològica

La finalitat de la via ecològica és viure integrats en la natura, com a iguals. Com a escoles envoltades de ciment, creiem que hauríem de repensar:

1. Com tenim cura de la natura?
2. Com influeixen les nostres accions en el cosmos?
3. De quina manera entendre i conèixer l’entorn ens ajuda a comprendre  el món?
4. Quines accions podem fer en el nostre topos que influexin sobre la millora global?
5. Quins agents socials i locals són importants per treballar aquesta via?
6. Com poden els alumnes ser agents de canvi?
7. Quina importància té la natura en el dia a dia a l’escola?

La via del misteri

La finalitat de la via del misteri és viure la recerca del sentit des del diàleg i el discerniment, acceptant la fragilitat i la incertesa de la vida. Com a escoles de la productivitat en massa i sense sentit, creiem que hauriem d’abordar les qüestions següents: 

1. Donem espai a alumnes i educadors perquè tinguin experiències de silenci?
2. Els alumnes se senten en la llibertat de fer preguntes sense sentir-se jutjats? 
3. Tenim espais d’aturada en el claustre per trobar sentit a allò que fem? 
4. Com vivim les experiències de sentit?
5. Acompanyem el diàleg interreligiós? Com ho fem?
6. Com ajudem la persona en la descoberta del seu propi jo?
7. Com podem facilitar que cada persona, des de la seva tradició de saviesa, construeixi el seu propi camí de sentit?
8. Com podem acompanyar les persones perquè prenguin consciència d’allò que no saben que no saben?
9. Com podem fer que la persona se senti part del tot?
10. Com ajudem la persona a plantejar-se preguntes que no necessàriament han de tenir resposta?

Fem camí plegats?

Una cosa és clara! Si no detectem i transformem la producció certificadora, les disciplines autoritàries, l’aula de les quatre parets de ciment com a espai educatiu en què els alumnes passen més hores i les matèries parcel·lades, no podrem esdevenir escola TUtòpica. La clau per fer-ho rau en la nostra capacitat per desaprendre i desprogramar-nos d’una educació tradicional que, com diria Célestin Freinet, ens va desarrelar del nostre caràcter. 

A les escoles FEDAC no hi ha pas altre camí que aquest. Som-hi?!

Verónica Castillo
Responsable de l'àrea de recerca i sentit (RiS) de les 25 escoles FEDAC de Catalunya