Els set contra Tebes i l'escola d'avui

M'agradaria compartir amb vosaltres una reflexió personal que he viscut llegint Els set contra Tebes, d'Èsquil. Un dels punts principals de l'obra és que Antígona vol enterrar els seus dos germans dins la ciutat, tot i que un d'ells l'hagi atacada. En les poques línies d'aquest diàleg, hi ha concentrada tota la tensió entre allò que se suposa que hem de fer i allò que ens dicta la nostra ànima. Antígona sap que desobeir les lleis equival a arriscar-se a perdre-ho tot, però no fer res seria perdre's a si mateixa.

En aquest punt m'he preguntat si nosaltres també ens trobem sovint en la mateixa cruïlla moral com a docents. Vivim en un temps ple de normes, protocols i indicadors, que ens demanen resultats mesurables, però també tenim davant nostre alumnes que necessiten alguna cosa més que rúbriques i objectius: necessiten gestos que els recordin que la seva vida té valor, que el coneixement és una forma de dignitat i que el món es pot canviar, encara que sigui una mica.

El personatge de l'Herald diu a Antígona que no faci violència dins la ciutat enterrant-hi el germà que l'ha volguda atacar. Potser avui la nostra "violència" seria qüestionar la inèrcia, la repetició, l'ensenyament mecànic. Antígona no accepta el silenci còmode: ella sap que hi ha moments en què no fer res és pitjor que equivocar-se actuant.

Viure la professió amb valentia i sentit

Potser nosaltres també som cridats a ser una mica "Antígones" a la nostra manera, cobrint amb paraules, projectes i esperança aquells alumnes que corren el risc de quedar "insepults", oblidats en un sistema que no sempre té temps per a ells. Potser la nostra tasca és recordar que la Discòrdia, com diu Antígona, sempre té l'última paraula i que justament per això la nostra feina és obrir camins de reconciliació, acompanyament i sentit.

Potser pagaria la pena preguntar-nos quin acte de rebel·lia compassiva podem fer aquesta setmana per humanitzar una mica més l'aula, per donar veu a qui no la té, per reconèixer la dignitat de qui sembla invisible. No hi ha una ruta definida, però les paraules d'Antígona ens conviden a no resignar-nos i viure la nostra professió amb la mateixa valentia que ella.

Tant de bo aquesta setmana tots trobem alguna manera de "sepultar el germà", és a dir, de donar pau, d'acollir i de restituir la dignitat en el petit tros de món que compartim amb els nostres alumnes.

Us en facilito la traducció per si hi voleu donar un cop d'ull. I si, arran de la lectura, qualsevol de vosaltres té una reflexió TUtòpica autèntica per compartir, envieu-nos-la al correu reflexionstutopiques@fedac.cat i arribarà a tots els educadors i educadores FEDAC.

Aarón Abelló Arco
Director de l'àrea de recerca i sentit (RiS) de l'escola FEDAC Amílcar (Barcelona).

Els set contra Tebes, d'Èsquil (vv. 1026-1053)

Antígona: I jo, el que és als governants tebans declaro: si ningú més no vol ajudar a sepultar-lo, el sepultaré jo i tiraré sobre meu el perill d'haver sepultat el meu germà, sense vergonya d'ésser malcreient amb aquesta rebel·lió a la meva ciutat. És terrible, el lligam de l'entranya d'on hem nascut, fills d'una mare miserable i d'un pare dissortós. Així, pren la teva part en els seus mals, ànima meva, voluntàriament per a qui ja és sense voler, vivent per a qui ja és mort – amb un coratge de germana! La seva carn, no, els llops de budell buit no se'n peixeran, que ningú no s'ho pensi! Exèquies i una fossa, jo, per donar que sigui, li n'enginyaré, baldament portant-les-hi en un plec de la meva roba de lli i jo sola cobrint el seu cos. I que ningú no cregui el contrari: la meva audàcia, algun mitjà d'obra vindrà a assistir-la.
Herald: Et previnc de no fer aquesta violència a la ciutat.
Antígona: Et previnc de no fer-me pregons inútils.
Herald: És ferotge, un poble que s'ha escapat del desastre.
Antígona: Tan ferotge com vulguis! Però aquest no restarà insepult.
Herald: El qui la seva ciutat avorreix ¿tu l'honraràs amb una tomba?
Antígona: La seva part d'honra ¿no la hi ha feta ja als déus?
Herald: No pas fins al dia en què ha posat en perill la nostra terra.
Antígona: Ha sofert mals i amb mals ha respost.
Herald: Però ha anat contra tots, en comptes d'un de sol, el seu fet!
Antígona: La Discòrdia és la deessa que té la darrera paraula. Jo el sepultaré: no enraonis més llarg.
Herald: Fes segons els teus únics designis: jo, t'ho prohibeixo.