Les direccions pedagògiques de les 25 escoles FEDAC han aprofundit durant aquest mes de novembre en els conceptes de canvi, millora i innovació educatives. Tres conceptes que no són sinònims i que cal comprendre amb rigorositat per liderar la transformació autèntica de les escoles.
En el context educatiu actual, els termes innovació, canvi i millora s'utilitzen sovint de manera intercanviable. Tanmateix, cadascun posseeix característiques específiques, assoliments diferents i exigeix compromisos distints.
Precisament, un dels principals reptes de les direccions pedagògiques a les nostres escoles és traduir aquests conceptes en cultures institucionals, estructures organitzatives i pràctiques quotidianes a les aules que permetin al professorat desenvolupar-se, als estudiants aprendre significativament i a les comunitats convertir-se en espais de transformació social.
Què volen dir canvi, millora i innovació?
En les trobades dels dies 18 i 25 de novembre, les direccions pedagògiques han reflexionat al voltant del significat, les característiques i el principals reptes que cada concepte planteja a les escoles. Són tres conceptes que es potencien mútuament quan s'articulen coherentment i es respecten els seus principis fonamentals, perquè cal tenir en compte que el canvi no sempre és millora, la millora sense innovació a les aules queda en declaracions, i la innovació sense un suport sistèmic s'esgota.
Canvi educatiu
Definició: Qualsevol modificació de la realitat educativa, deliberada o espontània, que pot ocórrer en diferents nivells del sistema. Es tracta d'un concepte neutre que no implica necessàriament progrés ni millora.
Segons Michael Fullan, perquè el canvi tingui impacte real requereix tres dimensions simultànies: materials nous o revisats, nous enfocaments didàctics i alteració de les creences pedagògiques.
Millora educativa
Definició: Canvi planificat i sistemàtic, coordinat i assumit pel centre educatiu, que busca incrementar la qualitat dels processos d'ensenyament-aprenentatge i de l'organització.
La millora educativa es basa en cicles iteratius que permeten establir metes, implementar accions, avaluar resultats i ajustar estratègies basant-se en l'evidència.
Innovació educativa
Definició: Procés intencional de canvi dut a terme per docents que modifiquen el currículum i/o l'organització, el lloc natural del qual és l'aula i la pràctica pedagògica directa.
La innovació educativa autèntica és, per tant, un canvi planificat orientat a la millora educativa que neix de les necessitats percebudes i implica la reflexió crítica. Alhora, es construeix col·lectivament mitjançant el diàleg i la negociació, i no ha de ser efímera sinó que ha de perdurar i institucionalitzar-se.
El paper clau de les comunitats professionals d'aprenentatge (CPA)
Per sostenir la innovació i la millora educatives, les comunitats professionals d'aprenentatge (CPA) esdevenen una de les estratègies més efectives. Es tracta de grups d'educadors que es reuneixen regularment per compartir experiències, reflexionar sobre pràctiques pedagògiques i buscar solucions conjuntes.
En aquest sentit, en aquestes trobades del mes de novembre, els directors pedagògics de les 25 escoles FEDAC s'han reunit per grups d'interès per impulsar la millora i la innovació educatives a les escoles: treball cooperatiu, atenció a la diversitat, línia pedagògica, regulació i feedback i treball globalitzat.
Tot plegat ha permès als educadors responsables de la direcció de la millora i la innovació a les 25 escoles FEDAC establir objectius i crear sinergies per impulsar els claustres i fer avançar el pla estratègic #avuixdemà cap a nous horitzons que empoderin alumnes, docents i comunitats.
Bibliografia per saber-ne més
Sobre el canvi educatiu
- Fullan, M. (2002). El significat del canvi educatiu: Un quart de segle d'aprenentatge. Professorat, revista de currículum i formació del professorat.
- Hargreaves, A. i Fullan, M. (2014). Capital professional. Morata.
Sobre la millora educativa
- Murillo, F.J. (2002). La millora de l'escola: concepte i caracterització. En F.J. Murillo i M. Muñoz-Repiso (Coords.), La millora de l'escola: un canvi de mirada.
- Hopkins, D. (2008). Vers una bona escola: experiències i lliçons. Universitat de Xile / LOM Edicions.
Sobre la innovació educativa
- Carbonell, J. (2001). L'aventura d'innovar: el canvi a l'escola. Morata.
- Escudero, J.M. (2014). Avanços i reptes en la promoció de la innovació als centres educatius. Educar.
- UNESCO (2016). Innovació educativa. Eines de suport per al treball docent. UNESCO Lima.
Sobre el lideratge educatiu
- Hargreaves, A. i Fink, D. (2008). El lideratge sostenible. Morata.
- Leithwood, K. (2009). ¿Com liderar les nostres escoles? Aportacions des de la investigació. Fundació Xile.
Sobre les comunitats professionals d'aprenentatge
- Bolam, R. et al. (2005). Creating and Sustaining Effective Professional Learning Communities. University of Bristol.
- Krichesky, G. i Murillo, F.J. (2018). La col·laboració docent com a factor d'aprenentatge i promotor de millora.
Sobre la pràctica reflexiva
- Schön, D. (1992). La formació de professionals reflexius. Paidós.
- Perrenoud, P. (2007). Desenvolupar la pràctica reflexiva en l'ofici d'ensenyar. Graó.
